dimarts, 22 de febrer de 2011

Torno al comentari que volia fer sobre "Les temptacions". La lectura d' aquest llibre inclasificable de Flaubert, que es com una simfonia de colors que no veiem, de sons que no sentim, de formes impossibles que no podem imaginar, però que malgrat tot, veiem, sentim i imaginem, m' ha portat, ( "malgré moi" o no, això no ho sé dir ) , a treballar en alguns olis que en siguin, d' alguna manera, segurament simbòlica, metàfora significativa, de cap manera il·lustrativa o descriptiva, per molt que fidel, i tant propera com en sigui capaç, suggestiva de l' ambient o clímax que Flaubert descriu.
Es per això que penso que la solució que de moment he trobat pot ser vàlida: a un texte tan vívidament descriptiu només ens hi podem enfrentar desde una abstracció que ens eviti el perill de ser "il·lustratius", triant els elements més significatius, susceptibles de portar- nos l' escena sense els infinits elements que el texte suggereix. Per això l' espai blanc o negre en que les figures es disposen. I per això l' extrema ascesi del color reduït a dos gammes de blau i dos gammes de terres. No cal dir que es tracta d' un homenatge, tant com una reflexió sobre la influència que una obra d' art pot generar en altres artistes encara que siguin de diferents disciplines.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada