dilluns, 21 de febrer de 2011

Emoció estètica.

He anat a veure "Black swan", tant pel ballet com per Darren Aronofsky, director gens superficial. No pretenc comentar- vos la pel·licula, encara que us la recomano; pero sí la dificultad que significa representar la emoció, o millor dit, l' èxtasi estètic. El recurs emprat amb més frequència es el de fer una equivalència amb l' orgasme, posant aquesta experiència com a metàfora de la sublimitat que sentim amb la revelació de l' art. A mi em semblen dues coses ben diferents, que segurament tenen la mateixa intensitat, però no en allò que aporten al nostre esperit o al coneixement. No sé com ho faria si hagués de buscar una metàfora que ho expliqués millor...però el fet de que l' art ja ho sigui (una metàfora) en si mateix, ho fa gairebé impossible. I també inútil; aquells que no ho entenen no trobaran en una comparació tan simplista res més que un pàl·lid reflex de les pròpies aventures sexuals, o creuran que per ser un artista cal tenir- ne moltes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada