dimarts, 27 d’abril de 2010

Explicacions

Vaig anar a la Fira del Libre d' artista, tema que m' interessa molt, que organitzava Arts sta. Mònica. Entre altres meravelles, em va cridar l 'atenció un llibre amb pàgines retallades, envoltat per cadenetes que s' havien fet amb les pròpies pàgines. Era un treball delicat i encantador; s' hi afegia un barquet de paper, minúscul. L' artista m' ho va voler explicar. Era un noi cubà, i havia posat en aquella obra tot el simbolisme d' una revolució que s' havia convertit en un texte empressonador i sense sentit, que generava únicament l' ànsia de marxar, ni que fos en un barquet de paper. Era interessant...però, sense aquells detalls verbals, l' obra en si no donava cap pista que permetés esbrinar aquella intenció. Quan un intent d' art plàstic necessita instruccions, talment com una màquina d' afaitar o una espremedora, per tal de que funcioni correctament, ens trobem amb una il·lustració, insuficient en si mateixa, apart de les qualitats formals que pugui tenir. Si desapareix la força expressiva de l' art visual, la capacitat de metàfora de la forma o del color, aviat ens trobarem amb un empobriment total de l' univers estètic que encara ens pot oferir la Pintura en qualsevol manifestació seva.

diumenge, 18 d’abril de 2010

Conformar la realitat.

Tenim la temptació de pensar que la nostra percepció del món visible es la mateixa per tothom. La realitat es amorfa; cadascú, en la seva mesura, la crea en la pròpia ment. Això dona peu a tota mena d' intransigències; sovint, els xocs ideològics son fruit d' una estètica anquilosada, inflexible, incapaç d' acceptar una visió diferent de la que es te interioritzada. Potser per la pràctica constant de l' art, (que es l' exercici que fem per tal de transmetre el mon interior), tinc la impressió de que qualsevol estètica que es tingui, i sempre s' en te una, impregna tota activitat moral o intel.lectual, i es a la base de l' ètica. Això no s' ha d' interpretar en el sentit de que tenint una bona ètica tindrem necessariament una estètica que vagi en la bona direcció. O a l' inrevés. Però, i sigui dit amb tots els matisos, si que existirà una certa correlació, diguem- ne de qualitat, entre la manera d' enfrontar- se a la vida i al món i a la societat.