dijous, 26 de març de 2009

Kiki Smith

Allò que més m' ha impresionat d' aquesta artista (per a mi fins ara absolutament desconeguda) i que ens presenta la Fundació Miró, apart de l' evident calitat de l' obra i del benefici d' una instal·lació acuradíssima, es la seva llibertat expressiva, la confiança en el seu imaginari i la seva factura, que passa per sobre de qualsevol dificultat tècnica, cosa que li confereix una frescor i una espontaneitat sense les que cauria en, per la seva temàtica i el mòn tan domèstic que reflecteix, en la banalitat o el sentimentalisme. Res d' això, en canvi, enterboleix aquesta obra diàfana, subtil sense perdre ni una engruna de força, actual sense "parti pris", i carregada del sentit que l' artista extreu segurament d' un coneixement profund dels mestres antics. Ella parla de Grünewald d' una manera tan familiar que comprenem la molta saviesa que sustenta aquesta obra volàtil i alhora ferma.

Paintings. Pigment sec, goma s/ fusta entelada


diumenge, 22 de març de 2009


Tar and Feathers

La companyia de Jiri Kylian ofereix al Liceu aquest ballet de la seva autoría, més Silent Screen, amb coreografia de Paul Lighfoot i Sol León. La dansa evoluciona sempre, perque la fan els joves, o es fa amb els joves; les grans companyies com aquesta extraordinaria formació enfonsen les seves arrels en una acuradíssima preparació clàssica. El resultat es tan coherent i compacte que la seva bellesa es presenta sense cap fisura; no ens cal pensar si es o no actual, modern o "à la page"; entenem el seu llenguatge sobre emocions eternes, que son abordades desde una óptica naturalment contemporànea, sense cap mena d' afectació.
La delicada Silent Screen ens va fer pensar per moments a l' "Apollon Musagète" de Balanchine, referent indiscutit en la llibertat de posicions de peus i mans, que van guanyar amb ell una llibertat expressiva que l' escola clàssica retallava amb la seva ambició apol·línea. En canvi, en cap dels dos ballets es rastreja una influència massa evident de Martha Graham, que en canvi impregna abusivament el treball de moltes formacions de casa nostra.I es que una cosa es crear, i una altra la pura còpia.
Amb Tar and Feathers, Jiri Kylián es mostra dramàtic, esquinçat, amb accents minimalistes. Els seus ballarins disposen d' una força atlètica més que notable, que permet l' extrema suavitat de moviments i un control expressiu d' una claredat sublim.
Seria una llàstima que us ho perdessiu...

dissabte, 21 de març de 2009

escarabat


fil de coure,cera verge

Gurus

Molts pintors han escrit sobre l 'art; de la mateixa manera que un científic publica els seus pensaments. Però tant l' art com la ciència sòn per se una manera de pensar. Avui un dels nostres gurus de la Pintura es queixa al diari d' unes quantes coses. Es queixa sobretot de l' atenció que enguany els museus dediquen a l' obra d' artistes "de quan ell era petit".
Deixant de banda si entre ells n'hi han de verdaderament importants, el fet de recuperar-los a mi em sembla instructiu, tant per ser el reflex d' una època com per situar els antecedents del propi guru. I de tots els que ara lluiten encara per la Pintura; per ella sola, lluny de plantejaments aliens, que l' embruten i desvirtúen. No es veritat que l' obra hagi de ser impactant com un cop de puny per fer- la actual; actual ho serà sempre, tant si ens ho proposem com si no. També es impactant una carícia, un sospir...i d' altra banda els continguts d' ordre social o polítics passen de moda molt depressa i es tornen inintel·ligibles ben aviat.
Però la nostra pretesa "bruta,trista,dissortada pàtria" ja ho té, això; produeix uns personatges malhumorats, amics del negre i de les textures aspres.

dijous, 12 de març de 2009

Benvinguts


Aviat hi hauran comentaris...