diumenge, 25 de juliol del 2010

Barceló a Barcelona

Allò que m' agrada de Barceló es la seva pintura...o millor dit, la seva manera de ser pintor. Es un pintor de cap a peus, tant si pinta bé com si (com li passa bastant sovint) s'equivoca a gran escala. A mi m' agrada més quan refrena la seva ambició, agafa humils aquarel·les o un carbonet i projecta la seva visió emocionada en un tros de paper, o treballa l' argila en senzilles representacions plenes d' humor. Però està bé que se la jugui en els formats immensos, que resol molt bé, en general, quan el tema es primari i sense complicacions. Aqui no hi han enrevesats ni pretensiosos "conceptes"; l' aire circula i la joia de pintar i de representar el mon desde la panxa triomfa plenament. Ja em direu que us en sembla!