dimarts, 22 de febrer del 2011

Torno al comentari que volia fer sobre "Les temptacions". La lectura d' aquest llibre inclasificable de Flaubert, que es com una simfonia de colors que no veiem, de sons que no sentim, de formes impossibles que no podem imaginar, però que malgrat tot, veiem, sentim i imaginem, m' ha portat, ( "malgré moi" o no, això no ho sé dir ) , a treballar en alguns olis que en siguin, d' alguna manera, segurament simbòlica, metàfora significativa, de cap manera il·lustrativa o descriptiva, per molt que fidel, i tant propera com en sigui capaç, suggestiva de l' ambient o clímax que Flaubert descriu.
Es per això que penso que la solució que de moment he trobat pot ser vàlida: a un texte tan vívidament descriptiu només ens hi podem enfrentar desde una abstracció que ens eviti el perill de ser "il·lustratius", triant els elements més significatius, susceptibles de portar- nos l' escena sense els infinits elements que el texte suggereix. Per això l' espai blanc o negre en que les figures es disposen. I per això l' extrema ascesi del color reduït a dos gammes de blau i dos gammes de terres. No cal dir que es tracta d' un homenatge, tant com una reflexió sobre la influència que una obra d' art pot generar en altres artistes encara que siguin de diferents disciplines.

dilluns, 21 de febrer del 2011

Emoció estètica.

He anat a veure "Black swan", tant pel ballet com per Darren Aronofsky, director gens superficial. No pretenc comentar- vos la pel·licula, encara que us la recomano; pero sí la dificultad que significa representar la emoció, o millor dit, l' èxtasi estètic. El recurs emprat amb més frequència es el de fer una equivalència amb l' orgasme, posant aquesta experiència com a metàfora de la sublimitat que sentim amb la revelació de l' art. A mi em semblen dues coses ben diferents, que segurament tenen la mateixa intensitat, però no en allò que aporten al nostre esperit o al coneixement. No sé com ho faria si hagués de buscar una metàfora que ho expliqués millor...però el fet de que l' art ja ho sigui (una metàfora) en si mateix, ho fa gairebé impossible. I també inútil; aquells que no ho entenen no trobaran en una comparació tan simplista res més que un pàl·lid reflex de les pròpies aventures sexuals, o creuran que per ser un artista cal tenir- ne moltes.

dimarts, 15 de febrer del 2011

Nous projectes

He estat molt de temps sense entrar a veure el meu escarabat. He trobat una via diferent del que fins ara havia fet i aviat us en mostraré alguna cosa. Fa molts anys vaig llegir Salambö de Flaubert, i em va impressionar per la enorme plasticitat del seu texte i la imparable sensualitat del seu estil. Pensar en pintar quelcom que hi fes referència va ser inevitable...sense mai plantejar- me "il·lustrar- ho". Però totes les temptatives que vaig fer van resultar insuficients. En canvi, un cop he llegit també "Les temptacions de sant Antoni" la solució ha vingut sola. He trobat una via expressiva que em penso li va de manera ben adient; pinto sobre un fons de guix immaculat amb dos blaus i dos terres; també estic treballant sobre un fons negre del que trec blancs com si fos una manera negra. Quan pengi les fotos us en diré més coses...