dimarts, 4 d’octubre del 2011

A cadascú la seva temptació

Aquest estiu he enllestit dos olis sobre el Sant Antoni, i un altre que espero acabar ben aviat. L' últim presenta el moment en que Antoni es temptat per Apol·loni i Damis, incidint en l' aspecte predominant d' aquestes batalles i dubtes que es presenten a l'eremita, i que son gairebé sempre questions de fe, visions cosmogóniques i no tant, com se sol pensar, atacs a la seva castedat. Si ens llegim el glossari, veiem com Flaubert barreja mitologia amb història; Apol·loni va ser un filósof neopitagòric, capaç de fer miracles, i gairebé rival de Crist amb una gran reputació . Damis va ser el seu deixeble, i Filòstrat va fer servir les seves memòries per escriure la Vida d' Apol·loni, que constitueix gairebé un evangeli. Antoni es temptat a creure que Apol·loni preval sobre Crist; s' agafa a la creu i plora amargament; i molt espantat. Mentre pinto aquestes imatges, intentant que no esdevinguin "il·lustracions", sino més aviat les visions que s' em presenten segons la suggestió del text, ( i que per a mi impliquen la representació figurativa) el seu sentit s' obre al mateix temps que treballo, plantejant- me també a mi unes temptacions que m' obliguen a meditar amb més profunditat. No es aquest el lloc per fer- vos una relació extensa...però, davant la multitud esparveradora de déus, deesses, dimonis, filósofs, pobles diferents, costums i vestits exòtics i surprenents, la "passió" d' Antoni s'em presenta perfectament empàtica, i com ell, em sento com foragitada de casa meva. Es posible que la fe que tenim, (o hem tingut en algún moment) l' hagim posat en quelcom equivocat... però es la nostra. Un amic meu em deia un dia que ens salvem (en el sentit de tenir "vida", eterna o no) més per la bona fe que per la fe mateixa.
Ara es creu molt en "l ' energia"...que no deixa de ser un déu més, ja no barbut però menys inteligible; en la inmensitat del cosmos i en forces desconegudes, que cadascú interpreta de manera més o menys enlairada.
Quan aquest vertigen ens agafa, venen ganes de pensar que l' univers es un joc de miralls, una representació més que podem donar o no per creible; en el fons tot està subjecte a error, i el que ens interessa es viure en pau, principalment. Doncs mireu, allò que tingueu a prop, sigui una creu, un rosari musulmà, un molinet d' oració o quatre pinzells, penso que us servirà tan be com va servir a Antoni.