diumenge, 22 de març de 2009

Tar and Feathers

La companyia de Jiri Kylian ofereix al Liceu aquest ballet de la seva autoría, més Silent Screen, amb coreografia de Paul Lighfoot i Sol León. La dansa evoluciona sempre, perque la fan els joves, o es fa amb els joves; les grans companyies com aquesta extraordinaria formació enfonsen les seves arrels en una acuradíssima preparació clàssica. El resultat es tan coherent i compacte que la seva bellesa es presenta sense cap fisura; no ens cal pensar si es o no actual, modern o "à la page"; entenem el seu llenguatge sobre emocions eternes, que son abordades desde una óptica naturalment contemporànea, sense cap mena d' afectació.
La delicada Silent Screen ens va fer pensar per moments a l' "Apollon Musagète" de Balanchine, referent indiscutit en la llibertat de posicions de peus i mans, que van guanyar amb ell una llibertat expressiva que l' escola clàssica retallava amb la seva ambició apol·línea. En canvi, en cap dels dos ballets es rastreja una influència massa evident de Martha Graham, que en canvi impregna abusivament el treball de moltes formacions de casa nostra.I es que una cosa es crear, i una altra la pura còpia.
Amb Tar and Feathers, Jiri Kylián es mostra dramàtic, esquinçat, amb accents minimalistes. Els seus ballarins disposen d' una força atlètica més que notable, que permet l' extrema suavitat de moviments i un control expressiu d' una claredat sublim.
Seria una llàstima que us ho perdessiu...

1 comentari:

  1. Hola Rosa,

    Ahir vaig veure l'espectacle del Nederlands Dans Theater i també jo vaig pensar en l'Apollo (especialment en el seu extraordinari pas a dos).

    Una abraçada,

    Carles

    ResponElimina