dijous, 26 de març del 2009
Kiki Smith
Allò que més m' ha impresionat d' aquesta artista (per a mi fins ara absolutament desconeguda) i que ens presenta la Fundació Miró, apart de l' evident calitat de l' obra i del benefici d' una instal·lació acuradíssima, es la seva llibertat expressiva, la confiança en el seu imaginari i la seva factura, que passa per sobre de qualsevol dificultat tècnica, cosa que li confereix una frescor i una espontaneitat sense les que cauria en, per la seva temàtica i el mòn tan domèstic que reflecteix, en la banalitat o el sentimentalisme. Res d' això, en canvi, enterboleix aquesta obra diàfana, subtil sense perdre ni una engruna de força, actual sense "parti pris", i carregada del sentit que l' artista extreu segurament d' un coneixement profund dels mestres antics. Ella parla de Grünewald d' una manera tan familiar que comprenem la molta saviesa que sustenta aquesta obra volàtil i alhora ferma.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada