Ciutat : ordre o caos?

Ve a la ment aquesta pregunta quan passem per la nova plaça Lesseps. L' autobús no es troba entrebancs, ja no tenim aquell scalextric tant del "quiero y no puedo" falsament modern i espantós des de tots els punts de vista. Potser alguns detalls podríen estar més ben resolts, com ara la sortida del parking, però en general a la circulació li podem posar bona nota. En canvi, un cop aconsseguit millorar aquesta, cosa essencial en una plaça, i comptant amb un nou edifici (la biblioteca Fuster) molt ben resolt i molt bell, tot aquest ordre ens va fer concebre l' esperança de que tindríem un espai net, coherent, o potser amb una qualitat estètica augmentada per alguna escultura ben col·locada i un ajardinament fet amb seny. Enlloc d' això, sota la nostra mirada perplexa han aparegut uns elements fora de qualsevol justificació espacial, que s' estàn allà com llençats per una ma irada, o com sortits d' una pel·licula de l' expressionisme alemany, torturats, desproporcionats i al·ludint no sabem a quines oscures forces del subsòl... hi han escales que no duen enlloc (¿Escher?), jardineres estratosfèriques que es marceixen sovint, i una pèrgola sense roserar, sense tendal, que no sabem que resalta o que vol enmarcar o protegir...De Chirico ploraria si pogués veure aquest espai que vol ser ¿oníric, metafísic? i que no aconssegueix dels ciutadans no gaire cosa més que un sospir de resignació.