Gurus

Molts pintors han escrit sobre l 'art; de la mateixa manera que un científic publica els seus pensaments. Però tant l' art com la ciència sòn per se una manera de pensar. Avui un dels nostres gurus de la Pintura es queixa al diari d' unes quantes coses. Es queixa sobretot de l' atenció que enguany els museus dediquen a l' obra d' artistes "de quan ell era petit".
Deixant de banda si entre ells n'hi han de verdaderament importants, el fet de recuperar-los a mi em sembla instructiu, tant per ser el reflex d' una època com per situar els antecedents del propi guru. I de tots els que ara lluiten encara per la Pintura; per ella sola, lluny de plantejaments aliens, que l' embruten i desvirtúen. No es veritat que l' obra hagi de ser impactant com un cop de puny per fer- la actual; actual ho serà sempre, tant si ens ho proposem com si no. També es impactant una carícia, un sospir...i d' altra banda els continguts d' ordre social o polítics passen de moda molt depressa i es tornen inintel·ligibles ben aviat.
Però la nostra pretesa "bruta,trista,dissortada pàtria" ja ho té, això; produeix uns personatges malhumorats, amics del negre i de les textures aspres.