A l' estiu acostumo pintar innocents aquarel·les. Flors que cullo al camp o paisatges absolutament naturalistes. Es un exercici que abans no em permetia (per poc seriós), però que amb el temps he descobert que m' obre molts camins. Té la virtud de fixar la imatge, ja una mica més elaborada del que pot fer una fotografia, amb un mínim d' abstracció, i es la ocasió d' estudiar formes i colors amb serenitat. Desprès, a l 'estudi, aquests assajos poden convertir- se en pintures: ja no m' els miro, però la reflexió feta es una base per posteriors elaboracions.
Us en presento uns quants fruits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada