¡Antiguo!

Això ha dit la nostra "vice "superfashionistica d' un periodista alemany que va gosar titllar de " ninetes del president" totes les ministres de l' actual govern. A part de la oportunitat o no del comentari, que personalment trobo hilarantment encertat, la reacció de la "Vogue", com ja li diu tothom, no sembla pròpia d' una persona que sàpiga fer la part entre coses superflues i coses importants...a que donar importància. Ja se sap que es a les petites capitals de província on la gent va més "mudada", vol ser més "moderrrna" i es pensa que anant amb guants , tot i que faci calor, fa fi. La reacció que em motiva a escriure aquest petit comentari no deixa de ser un simptoma: i més preocupant si, com veiem, el comparteixen totes les dones que ocupen tant importants càrrecs. Hi va haver una, Loyola de Palacio, que sempre vestia com una ursulina o una pastoreta, i recordo també la senyora Tocino que va vestir- se de pagesa d' opereta per fer una visita a uns camps. El punt està en que la normal integració de la dona no comporti vestir- se de tal o qual manera... es a dir que no impliqui un esforç suplementari , ni en diners ni en preocupació, a unes persones encarregades, simplement, d' anar a treballar cada día als seus despatxos. Tal com fa una metgessa, una advocada, una professora, que sol vestir discretament elegant sense cap mena d' ostentació. Està molt bé que, si la ocasió es especial, l' escot sigui més ample i el teixit més vistós, però hi ha un terme mig que sembla que aquestes damiseles no tenen ben calibrat.