Una amiga artista em comenta entusiasmada la possibilitat, ja propera, de fer art amb robots. Li dic que a mi m' es suficient un pinzellet de dos pèls; que, més aviat, es l' art que fa l' eina, i no al revés. Però a ella li sembla que en art es progressa, i que la nostra obligació es aprofitar les tecnologies que van sorgint. Curiosament, avui han passat a la TV. una antiga pel·licula "Ella y sus maridos" que no havia vist i la he disfrutat. Paul Newman hi fa el paper d' un artista que fa pintar una mona... i acaba inventant uns braços metàlics que pinten al ritme de la música d' un disc. Es tracta d' una antiga pel·licula dels anys cinquanta, en la que també veiem una pintora que pinta a cops de rifle...una cosa que encara perdura, ja sigui amb patates o a canonades. Els artistes tenen dret a divertir- se...i qui es deixi enganyar acabarà per perdre la sensibilitat.
La tecnologia es part de l' art, i sovint aquest es qui la desperta creant allò que necessita. Però no camina per la via del progrés ni de la eficàcia material; i si això no ho entenen els propis artistes el trist panorama actual no podrà millorar gaire.
dissabte, 19 de juny del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada