Tot i sabent que aquesta temporada ja no podreu veure aquest conjunt, que ha estat quatre dies al Liceu, no em resisteixo a fer- vos' en cinq céntims per tal de que si us l' heu perdut, la propera vegada l' aneu a veure.
La seva proposta sobre música de Schubert ve a reforçar el molt interès que aquest compositor mereix despertar als nostres dies. Sasha Waltz ha presentat una interpretació arriscada, molt minimalista, on es barreja la dansa silenciosa, (que per moments ens transporta als quadres de Bacon, pel clima i l' estètica), la dansa amb el piano solista, aquest amb una mezzo, ambdós amb el ballarins, en una composició al meu entendre molt romàntica, doncs es en general el moment sentimental (en el millor sentit de la paraula) , tant com la impressió sensorial i rítmica allò que prima i determina la evolució del moviment. Aquest es un grup d' un nivell molt alt, amb uns portés increíbles, sovint suportats per les ballarines, i un dibuix impecable de grups. Si en algun moment ens podíem preguntar per la intenció, una mica críptica i personal, en general tota l' obra respon admirablement al que la música de Schubert pot suggerir, amb el seu aparent enjogassament i la tragèdia que hi es amagada.
Inclús s' hi inclou algún joc amb l' aigua...element que en Schubert ens portaria a una dimensió espiritual molt alta, que aquí no ha estat ben aprofitada.
La bellesa dels Impromtus i els lieder, (quatre dels més foscos i estremits) es va fer palesa amb dos intèrprets de gran categoria artística.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada