La dona esTelada, cau atreta per la llum del bosc.
Cuantes paraules verdes, amotllaran el seu fragil cos de plata?
Em preguntu, si som dones plata, i cuantes vegades, les nostres llagrimes mes amagades, cauan a la materia, desde una lluna dibuixada, on si amaguen els nostres somnis mes intims.
La dona esTelada, cau atreta per la llum del bosc.
ResponEliminaCuantes paraules verdes, amotllaran el seu fragil cos de plata?
Em preguntu, si som dones plata, i cuantes vegades, les nostres llagrimes mes amagades, cauan a la materia, desde una lluna dibuixada, on si amaguen els nostres somnis mes intims.
Disculpa per aquet Catala tan mal escrit, PETONS