dimecres, 2 de desembre de 2009

Autoexpoli

Si ens podem explicar ( que no estar- hi d' acord) els casos de Clarà i Pere Pruna, en que el seu llegat ha estat pràcticament bandejat del nostre patrimoni, malgrat, com en el cas de Clarà, haver estat explícitament donat a Barcelona, per motius baixament polítics que no haurien de comptar en el reconeixement de cap obra d' art, el cas de l' arxiu Centelles ve a demostrar un cop més com es de baixa l' eficàcia en preservar la nostra cultura, tant per part de les institucions com per la responsabilitat dels hereus. No he seguit de primera mà aquest procés, que ara ens esclata als ulls deixant- nos un cop més meravellats de la pròpia ineficàcia, petitesa i mesquinesa. Un país que produeix artistes i poetes com per exemple, Carles Riba, de qui no s' han reeditat les traduccions d' Homer, que haurien de formar part perpetua del patrimoni cultural, o de Ramon Llull, també inexistent a les llibreries, ens deixa orfes mentre s' enlluerna amb la darrera ensarronada de qualsevol Damien Hirsh i les seves criatures en formol. Si no estem d' acord amb els judicis polítics que es fan sobre els artistes, doncs l' obra hi està per sobre, encara podem estar- hi menys en que no es defensi una obra tan acceptablement correcta, segons aquests paràmetres, com la d' aquest genial fotógraf.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada