dimarts, 28 d’abril de 2009

Museus oblidats

Algunes ciutats disposen de grans col·leccions de pintura, amb obres de gran categoria i a on anem per veure directament aquells mestres incomparables que ja coneixem, hem sentit parlar o vist reproduccions dels seus quadres. En d' altres cal buscar una mica per veure pintura; en tenen poca, ja per haver estat expoliats o també per manca d' interés, perque hi ha pobles músics, pobles literaris, o escultors, arquitectes o pintors. Però visitant aquestes ciutats ens trobem amb alguna col·lecció en que, a banda de posseir obres notables, disposa d'altres d' autors poc o gens coneguts. Això ofereix l' avantatge de la distància; en no tenir cap idea preconcebuda, aquestes pintures se' ns ofereixen sense referències, despullades de cap previa interpretació, i per tant rodones, palesament pictòriques.
Principalment en obres clàsiques, la temàtica religiosa o mitológica, cada cop més i més allunyada del coneixement de l' espectador (que entre la joventut es ja una mancança amenaçadora), s' afegeix a l' estranyament d' uns temes que ens resulten misteriosos i enigmàtics. De pas en pas, i per obra del temps, la ignorància del seu significat, junt amb la virginitat de la nostra mirada que per primer cop aprecia un obscur mestre desconegut, la pintura pot esdevenir quelcom gairebé surrealista, com una finestra que el pintor ens obre sobre la seva ànima i els seus somnis, o millor dit, les seves visions. L' escena bíblica, l' episodi homèric es converteixen en quelcom d' hermètic, i sobtadament això ens fa veure la sola Pintura; aquella manera que l' artista ha trobat per representar una porció del seu propi món.

2 comentaris:

  1. Hola,

    Segons el model de psique junguià, la creixent distància que hi ha entre la mitologia i la consciència col.lectiva acaba per desequilibrar la racionalitat i fer embogir als individus. La famosa història sagrada de la nostra infantessa ha acabat desapareixent i, en canvi, avui m'he enterat de que a uns nens de 3 anys els hi fan fer presentacions, a ser possible, amb PowerPoint. Esta clar que no hi som tots !!

    Carles

    ResponElimina
  2. Hola Carles,
    ...I no es tant la pèrdua de referents comuns i ancestrals el perillós, si no la banalitat d' allò que es proposa per substituir- los; que a més es presenta sense sentit crític, i a on l' humor es redueix a una broma infantil. Vaig tindre ocasió de veure "El codi da Vinci" l' altre dia a la tele,i em va surprendre com en el sentir general, aquesta peli tonta i divertida havia obtingut una credibilitat tan gran al seu moment, i com de l' ensalada gratuita que propicia la trama havia aconseguit una fe total.
    Però més aviat em referia a la distància que es crea quan la contemplació d' una pintura es redueix a la seva visió objectiva, cosa que es convenient sempre per valorar el seu pes estètic.
    Rosa.

    ResponElimina