diumenge, 5 d’abril de 2009

Ciutat : ordre o caos?

Ve a la ment aquesta pregunta quan passem per la nova plaça Lesseps. L' autobús no es troba entrebancs, ja no tenim aquell scalextric tant del "quiero y no puedo" falsament modern i espantós des de tots els punts de vista. Potser alguns detalls podríen estar més ben resolts, com ara la sortida del parking, però en general a la circulació li podem posar bona nota. En canvi, un cop aconsseguit millorar aquesta, cosa essencial en una plaça, i comptant amb un nou edifici (la biblioteca Fuster) molt ben resolt i molt bell, tot aquest ordre ens va fer concebre l' esperança de que tindríem un espai net, coherent, o potser amb una qualitat estètica augmentada per alguna escultura ben col·locada i un ajardinament fet amb seny. Enlloc d' això, sota la nostra mirada perplexa han aparegut uns elements fora de qualsevol justificació espacial, que s' estàn allà com llençats per una ma irada, o com sortits d' una pel·licula de l' expressionisme alemany, torturats, desproporcionats i al·ludint no sabem a quines oscures forces del subsòl... hi han escales que no duen enlloc (¿Escher?), jardineres estratosfèriques que es marceixen sovint, i una pèrgola sense roserar, sense tendal, que no sabem que resalta o que vol enmarcar o protegir...De Chirico ploraria si pogués veure aquest espai que vol ser ¿oníric, metafísic? i que no aconssegueix dels ciutadans no gaire cosa més que un sospir de resignació.

1 comentari:

  1. Hola,

    A la Plaça Lesseps es va construir un "scalextric" quan aquesta andròmina estava de moda i ara tenim una cosa tal com la que descrius que aparentment també segueix alguna moda. Aquí sempre seguim infantilment la part més aparent i superficial de la moda. Fa 15 anys tothom passejava molt ufanament la seva "mountain byke". Ara ens hem adonat que les bicicletes de ciutat son altra cosa i hem inventat (?) el bycing. D'aquí uns anys ens haurem oblidat i farem un altra cosa. Sempre acostumo a dir que, si la Torre Eiffel s'haguès construit a Barcelona, faria més d'un segle que ja no existiria. El més curiòs és que, per molt que seguim la moda, mai no hi som a l'avantguarda de res...

    Petons,

    Carles

    ResponElimina